domingo, 13 de abril de 2014

Cursa Bombers 2014



Com al 2011, calor, molta calor. No sé a quina temperatura estàvem a les 10 del matí, però ja estava rostint-me i deshidratant-me. Diferent al 2011, no corria amb ressaca. 

La marca de l’any passat, 01:01:56 (mmp) m’ha fet sortir amb polsereta, blava, de “sub-65”, que és una manera molona i motivadora de classificar-te encara que després et juntin amb els “sub-70” i no sé si amb els que hi van per primer cop o sense marca acreditada. Tinc un any per baixar de l’hora i cinc i tornar a sortir d’aquest calaix, o per què no, baixar de l’hora i sortir a la primera onada. O no, perquè hi ha tanta gentada que ja em podria passar que l’any vinent els “sub-60” sortissin a la segona onada...
Enguany corriem 27.000 corredors, 7.000 més que la primera vegada que la vaig córrer, i un 40% de dones, un salt notable, bravo noies! 
Me n'oblidava! Si al 2012 una noia negra impressionant va sortir en calcetes al balcó, avui les noies teniem un parell de guiris al balcó de l'hotel que hi ha davant l'estació de França, prou guapots malgrat la cara de ressaca! 


De la primera a la segona onada, més de 10 minuts, 12’ 30” exactament, i per entretenir-nos l’espera, un grup cantant clàssics del soul (Think i Rolling on the river quan haig sortit jo). I per fi ens han soltat i au, a córrer! 

No sabia quin ritme portava, només em semblava que corria massa ràpid, però es fa difícil no fer-ho quan tens un paquet de gent apretant per darrere. Com que a aquesta cursa hi ha control cada 2.5k ara sé que he fet el primer quart en 16’, que per l’entrenament (mande? entrenoqué?) que porto aquest any, és anar massa ràpid. Així que entre això, les meues ganes clàssiques d’abandonar al kilómetre 3 i que ja treia el fetge per la boca, haig afluixat. Que per un moment havia perdut el nord i somiat a baixar la marca de l’any passat, i aquest no era l’objectiu. L’objectiu era no prendre mal i fer-ho millor que a la del Corte Inglés, encara que fos per poc. 

Afluixa i tira. La Gran Via se m’ha fet llarga, llarga. M’ha avançat la llebre de 65’ i l’haig vist allunyar-se sense poder ni voler fer-hi res. Hauria agraït una pujadeta com les de Montjuïc que justifiquessin caminar. Perquè això sí que al menys no. No haig caminat. Poc a poc, però al trot, avui el cap s’ha imposat a les cames. 
Passat Tetuan espiava les voreres per si veia el meu equip d’animació, però no hi ha hagut sort. El tram cara avall de Passeig de Sant Joan no ha estat suficient per recuperar l’alè i la Ronda Sant Pere també s’ha fet llarga, llarga. Però finalment haig tret el cap a Laietana i redéu, us asseguro que és el cop que l’haig vist més atapeïda de corredors. El primer tram sí que fa baixada de les bones i l’haig aprofitat. Ja eren més de les onze i el sol queia implacable, i els corredors ens arreceràvem al costat esquerre, a l’ombra. I no sé d’on, haig tret forces i haig esprintat i tot!

Temps final: 01:08:18. Maco, eh? 
Millor que ECI, però sense focs artificials: tres minuts menys sí, però la pujadeta a Montjuïc la vaig fer caminant. M’ha faltat setlist, però és que vaig ser molt optimista, el vaig fer només de 62 minuts! I no anava amb l’ordre que jo volia, però bé. 

Els meus aplaudiments, com sempre, als bombers, en general, i als que corren amb tot l’equip, en especial. Cal ser molt valent! 
Els aplaudiments irònics a les tres senyores, tres (separades, eh? que m’ha passat tres vegades!) que gairebé em menjo quan elles creuaven el carrer, una de més de 80 anys i amb bastó, home, home! 
I com sempre, em trec el barret amb l’organització. Que tenen diners, ho sabem, però que podrien racanejar i no ho fan, se’ls ha de reconèixer. 

La selecció de cançons i l’ordre en què haurien d’haver sonat. 
Vetiver - Wonder why
Travis - Moving
Band of Horses - Is there a ghost
The Rapture - Sail away
Autumn Comets - Baltimore
The Go! Team - Huddle Formation
James - Tomorrow
Yo la tengo - Nothing to hide
The National - Abel
Pavement - Gold Soundz
James - Sometimes
Foo Fighters - Everlong
Outkast - Hey ya!
Interpol - Evil
The Strokes - You only live once
Arcade Fire - Afterlife

El super equip d'animació m'esperava prop d'Arc de Triomf i m'han convidat al croissant. 


Ja estic pensant en la propera… 

No hay comentarios: