viernes, 28 de marzo de 2014

I l'endemà et despertes molt fan de Doble Pletina

Sense saber molt bé com resulta que el d’ahir va ser el quart o cinqué concert al que vaig de Doble Pletina i si dels altres tincs records difusos, de concerts de més a menys, de "sí, molt bé, però la veritat és que no els hi he fet massa cas", ahir, asseguts a l’auditori de La Pedrera, silenciós i fosc, va ser el primer cop que vaig gaudir cada nota i cada tornada i vaig adonar-me de cóm en són de grans. 

Alguna cosa hauria degut intuir el meu subconscient si en arribar a casa i deixar a la lleixa el preciós single (un split amb Los lagos de Hinault) que presentaven i vaig agenciar-me,  vaig veure que era el tercer (o segon i mig, el de Bustamante és més d'ell) en fer companyia al disc. 



Poden evocar a La Buena Vida, a Family, a Vainica Doble, inclús al Grupo de Expertos Solynieve, pero les lletres no poden ser més ara i aquí i al final s’imposa una sensació de so i veu pròpia.  

Van tocar més d’una hora, mentre uns visuals colorits i afrancesats fluien darrera seu, obra de David Marmota. 
La Cristina, “tragèdia” que va acompanyar l’Evripides dissabte passat (veure entrada anterior) els va acompanyar en dos cançons, ara no sabria dir-te quines. Per ella ens vam assabentar del concert.
El set-list és llarg i no sóc capaç de treure’l tot. Es innegable, Revival i Me detestas del 7” “Doble Pletina contra los amores perdidos”. De “De lo concreto a lo general”, moltes, (totes?) pros i contres de que la majoria de les teues cançons no durin més de dos minuts i mig. Em quedo amb Hacer algo (jo hauria de), ¿Puede callarse todo el mundo? (tan LBV), Te guste o no, Dimes y diretes, Ya es tarde, Igual o mayor que, Rendez-vous. No podien no tocar Cruzo los dedos, Artista revelación (van tocar-la a baix, asseguts a l’escenari, a pèl) i Música para cerrar las discotecas. I si algú em sap dir l'última que van tocar (pot ser Navidades tiki?), amb Laura Antolín demostrant que no només té bona veu sino que sap cantar, li agrairé molt. *

Certament el d'ahir va ser el millor concert. 

Al seu bandcamp podreu escoltar-les totes i descarregar-vos “Para qué negarlo, si se puede demostrar” i algun altre single.

*Em van xivar per twitter quina va ser l'última cançó: Deseos a la primera.

domingo, 23 de marzo de 2014

Celebrar

Anoche Evripides cantó para Lourdes. Parece un plagio de una canción de La Casa Azul, y lo es. Pero es que viene al pelo.

Había que celebrar y Matías, cuando se pone, no repara en gastos.

Fiestaza sorpresa en el c3bar, lleno a rebosar de todos los que pudieron acercarse (¡ay!, ¡cuántas ausencias lamentadas!)
Una vez medio, o un cuarto, recuperada la sorprendida de la emoción, Evripides, acompañado de una Tragedia al violín, desgranó un repertorio a medida, con emotivas dedicatorias (y van demasiadas emociones en una frases).


Después del concierto, música para hacer bailar a las masas, a cargo del dj inquilino. Una selección impecable de greatest hits de ayer y hoy. Bueno, más de ayer que de hoy, pero se trataba de que todos echáramos unos bailes. Después, el debut a los platos (platos por llamarlo en la acepción clásica, un portátil enano no tiene mucha mística aunque cumple su cometido) del dj mb, con una sesión corta y rockera, y al final, dj la milagrosa featuring dj gwen. Lo que una vez fueron las Redcellettes, pero anoche solo aporté alguna idea y algún descarte, todo el mérito fue de Margarita.


Levantamos la sesión, que empezó titubeante, con esto.


Luego ya no sé, temazo tras temazo.


Puños en alto.


La inestimable ayuda de dj Lineker para que la música sonase como es debido.


E invasión de escenario. Solo nos faltó el confeti para que aquello pareciera el fin de primavera con dj Coco.






PD: las fotos son una porquería, si las tienes mejores me las pasas y las cambio. 

sábado, 22 de marzo de 2014

How to fight loneliness


How to fight loneliness
Smile all the time
Shine you teeth till meaningless
Sharpen them with lies

And whatever's going down
Will follow you around
That's how you fight loneliness
You laugh at every joke

Drag your blanket blindly
And fill your heart with smoke
And the first thing that you want
Will be the last thing you ever need
That's how you fight it

Just smile all the time
Just smile all the time
Just smile all the time
Just smile all the time