Si cal buscar motius per l'optimisme, un botó de mostra.
Us en recordeu de la meua orquídia? La vaig comprar al març del 2011, amb un parell de branques i tres flors. En va fer més de vint, crec, i l'última es va mustiar al juliol de 2011. Les rames es van assecar, m'havien dit que calia tallar-les pel tercer nus, ho vaig fer, però aquelles puntes resseques que van quedar era impossible que fessin res. Però tenia unes fulles ben maques i era viva, i jo la vaig continuar mimant i cuidant. Les fulles s'han fet gegants, hi ha arrels fora del test, sempre que en veia alguna tenia l'esperança que aquest cop sí, fos una branca.
Doncs li ha costat, però al novembre li va començar a creixer un brot prometedor. La rama ha anat creixent, li han anat sortint gemmes, que han esdevingut capolls i sembla que aviat s'obrirà una flor. Un any i mig desprès.
El triomf de la perseverància, de no rendir-se, de mantenir la fe.
Bon primer dia del nou any!
No hay comentarios:
Publicar un comentario