domingo, 18 de noviembre de 2012

Jean Bouin 2012

O quan 01:08:01 és una marca per estar-ne satisfeta. 



Podràs pensar que vaig enrera, com els crancs, que cada any faig pitjors marques. El que no faig és entrenar, ni molt ni poc.
L'últim cop que havia anat a córrer va ser l'1 de novembre, i fins anit no vaig adonar-me que aixó eren més de quinze dies i no deu com pensava. I que abans d'aquell dia hi he anat cinc cops en tres mesos.

La cursa de Poblenou no la vaig fer perquè no havia entrenat i vaig i em planto a Montjuïc per fer la Jean Bouin. Con dos cojones. I una botelleta d'aigua.

Si normalment és al km 3 que em vull retirar, avui al 1.5.
Caminant per Gran Via, olé tu. Això sí, he esperat a veure algú caminant, no volia ser la primera. Traguet d'aigua, mocar, i tornem-hi.
Poc abans de Tetuan em sembla que he tornat a caminar, però llavors com he passat pel km 5 a 32'?

He patit: m'ofegava, em feien mal els malucs des del km 2, i el cor m'anava a 162ppm i se'm volia escapar per la boca. Però una mula vella tossuda no es rendeix tan fàcilment.

Com gairebé sempre, he anat remontant. No de temps, però si de forces. He arribar a Drassanes corrent, i el Paral·lel l'he pujat com he pogut, corrent poquet a poquet i caminant algun trocet, i Tamarit, caminant, però avançant gent que se suposava que corria. Carrer Lleida al trot o a passes llargues, i així fins la baixada. I au, a córrer que cal entrar a meta amb dignitat, però ai com ha costat!

I no, no m'ha escampat el cotxe-escombra.


3 comentarios:

margarita la saxofonista dijo...

Lo de "mula tossuda" vale, però l'altre adjectiu encara no... Olé tú Gwen!!!

el inquilino comunista dijo...

Així m´agrada! Autocrítica a tope! :-P

El Baron sin Reino dijo...

Personal trainer ja! Ets pa nostra esperança blanca. Si no ho fas per tú, fes ho per nosatres.