lunes, 4 de julio de 2011

Faraday 2011


Comença el juliol i comença l'estiu i comença el Faraday.
L'any passat vaig faltar, així que l'agafava amb més ganes. Divendres se'ns va fer una mica tard, però abans de les nou ja erem dins el recinte, tremendo que hi hagués cua per acreditats i ningú a l'entrada "normal".
A temps de veure el final de Litoral mentre ens compravem la bossa al mercha i de fer-nos unes fotos a l'escenari Carpa Juanita (el millor de tot, el nom d'aquest escenari) amb el mar al fons i els Espanto fent una barreja d'Astrud i Punsettes que els va fer mereixedors del premi al millor nom de grup des dels Horrors del FIB08.
Mentre les Aias ens agradaven més que a l'apolo, encara que de seguida cansen, va anar arribant la resta de la gent. Klaus i Kinski bé, High Llamas pesats, per molt bé que sonessin, i jo parant poca atenció, fins que Bluetones van començar a tocar hits que problablement no sentia des del 96 i fer-me recordar que jo tenia un cd que es devia perdre en alguna mudança. Bon concert, emotiu. Desprès van arribar Polock a fer-nos moure la cadera. Me'ls havien recomanat, però no n'havia sentit ni una cançó, i van ser la sorpresa, grata i ballable, de la nit.
Desprès, mentre la majoria se n'anaven a ballar a ritme de swing i soul i aquestes coses, amb un dj, Louie Louie, que van dir que estava molt bé, uns quants valents, o temeraris, vam quedar-nos a Za!. Jo bàsicament perquè li havia promés al Barón. Em va soprendre el poc volum, si comparem amb la que van liar al PS, quan els vaig odiar per fotre'm enlaire el concert de Tallest Man on Earth. No vaig entendre res, suposos que tampoc cal, peró alguns s'ho estaven passant molt bé i ara ja puc dir que els he vist. El moment enganxada motxilla-tirant va acabar de fer-nos riure com idiotes, i la foto fans pesats va ser el millor de la nit.
Modena Summit djs van començar abans que dj Niño, i no em van agradar massa, i el Niño em va fer una mica de por, i ja era tard, i uns quants ja havien marxat així que bona nit.
Despertar-se a les onze amb les proves de só de no sé qui (Standstill?) al Red Bull Tour Bus que mira que bé, és a 50m de l'hotel, no és el meu despertar preferit.
Però ja que som desperts, activació, que a les dos hem de ser al restaurant per menjar-nos el ja tradicional arroç amb llamàntol!!! Estava boníssim.
Desprès, sacrifico la migdiada per estar amb les agregades "Saturday only". Canyes, coca-cola i gintonics fins que és hora d'arribar-se al Molí de Mar. Inspira són a més de mig concert, estan prou bé però tampoc super bé. Tom Willians and The Boat, que han de ser la bomba, no ho són tant, així que fem l'entrepà. Da Capo, igual, ni fu ni fa.
La cosa no pinta massa bé, fins que Ron Sexmith em salva la nit. Només arrencar a cantar hi ha alguna cosa en la seua veu que fa que em giri i que clavi la vista a l'escenari i m'estigui callada (més o menys) fins que acaba. Qui té classe i carisma i qualitat no necessita gaires més artificis.
Desprès toquen Arnaud Fleurent-Didier i quan a mig concert començo a estar atenta m'adono que estan força bé i les últimes cançons fins i tot em fan ballar, una mica.
Standstill, molt esperats, me'ls escolto de lluny, i Suicide of the Western Culture sonen de fons mentre xerro pels colzes.
El temut efecte m'avorreixo-a-l'inici-i-demano-(i-bec)-més-copes-del-compte-i-ja-no-paro-atenció-ni-callo-la-resta-de-la-nit va aparéixer i només puc assegurar que Ron Sexmith va fer un concertàs.
Una retirada a temps va ser una victòria, però com em temia, l'endemà diumenge no vaig tenir ganes de quedar-me vagarejant tot el dia per Vilanova, tirada com una burilla, per quedar-me als concerts. Ni jo ni gairebé ningú. Tenir els turmells com butifarres va acabar-me de decidir. Una llàstima, segur que John Grant va estar molt bé, però si m'hi he de quedar un altre any, que sigui amb hotel per dormir i festa el dilluns.
Potser no ha estat el millor Faraday, però no se m'acut pla millor que passar-me dos dies a la platja amb bona música de fons, el "marco incomparable" dels nassos, l'arroç amb llamàntol i amb tots vosaltres. Hi tornarem, oi?

7 comentarios:

el inquilino comunista dijo...

Si em fan vip,torno.Si no,entrada de dia i tornada en tren a BCN,que dels hotels de Vilanova en podríem parlar (malament).

Faraday forever maca dijo...

Nosaltres tornarem, potser no els 2dies, però una nit segur...i això si, agafarem un altre hotel....Maldito Ceferino¡¡¡

Inquilino, quedate con lo bien que te lo has pasado con tus amigos...

:)

Walkiria Desbocada dijo...

Yo no pienso volver ni a éste ni a ninguno indefinidamente.Me voy a dedicar a otras cosas, ya he tenido batante.

el inquilino comunista dijo...

Za!=El Guincho sin estudios
Y voolver a Vilanova vuelvo,pero a hacer el arrocito con bogavante con vosotros.Lo del festival queda sujeto a análisis musical del cartel festivalero.

margarita la saxofonista dijo...

Gwen, tranquil·la que jo continuo volent-hi anant i a la resta ja els convencerem.

Gwen Stacy dijo...

Walkiria, solo necesitas vacaciones :-)

Lady Rampante dijo...

A pesar de lo flojo musicalmente que ha estado este año y de no haberme quedado a bailar con los dj's ninguna de las dos noches yo le voy a dar otra oportunidad al Faraday. El enclave, las risas con vosotros (el momento enganche fue desternillante) y la comilona de amigotes del sábado no tienen precio.