Sobredosi d'oxigen primaveral

Fa un any queia a Barcelona una nevada que colapsava la ciutat. Aquests dies fa un sol esplatent, i encara que tornarà a fer fred, i de fet, a Llesp encara en fa, si 6º a les 12 del migdia a l'ombra no és fred, "que baje Dios y lo vea", la primavera ja és aquí.
Dissabte al matí vaig travessar Catalunya primer d'est a oest i desprès amunt, cap al nord. De mig en amunt encara és tot de color de gos quan fuig, però la plana respira primavera: ametllers i presseguers florits taquen de blanc i rosa el blat que ara és verd. Alçant una mica el cap, a Igualada creuaven la finestreta globus aerostàtics; a Escales, voltors buscant el dinar.
Aquí encara fa fred, però el sol, quan hi és, escalfa de valent. Si vas a córrer a migdia, el contrast tèrmic de córrer cara el sol, amb el vent gelat colpejant el pit, o d'esquena amb el sol de migdia rostint-te-la, és de vigilar de no treure's massa roba o galipàndria segura.
He corregut dos dies, ahir i avui. Sense música, no fos que no sentís un gos o un senglar atansant-se. I per assaborir el contrast amb la ciutat. Aquí, llevar el cap és veure un cel blau intens enmarcat per muntanyes i prats. Parar l'orella, sentir els cants de corbs i garses advertint-se de la meua presència. Els rumors sords de quatre cotxes que han passat per la carretera els sento perquè tinc massa bona oïda.
Hi ha hagut un però. No tirava. Ni ahir ni avui he estat capaç de córrer més de mitja hora. El camí no era pla, tenia alguns desnivells, però no justificaven res. Perquè la pujada de la carretera del poble l'he fet caminant, que ja fa esbufegar.
Avui, en arribar a dalt, la que havia tret a passejar a ma padrina era una de les meues cosines, una que també corre. Li dic que no tirava, que tant d'oxigen no m'anava bé, i llavors hi he caigut, estic entrenant en altura!!! A 1000 metres sobre el nivell del mar, concretament. Doncs no sé si és molt o poc, però jo ho he notat.
I món germà mitjà, que li encanta fotre's de l'ombra dels altres, em deia dinant que si anava a córrer demà, la Diagonal se'm quedaria curta. Ja m'agradaria.