Poesía reflexiva

Hoy me apetece recordar este poema de Miquel Martí i Pol, espero que os guste tanto como a mi.


No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.

Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

(Miquel Martí i Pol, "Primer llibre de Bloomsbury")